Pares, mares, iaies i ties epseràven amb delit veure els menuts i menudes de 4 anys en acció.Al mateix tempss llegien les cançons que després hauríen de cantar amb nosaltres. I val a dir que ho féren amb ganes.
Mentre esperàvem els últims convidats comentàrem un poc quines són les condicions afavoridores de del creixement intel·lectual: la implicació de les famílies encara que siga només pel convenciment de la necessitat d'oferir als fills i filles un gran ventall de situacions d'aprenentatge, la motivació, l'exposició al coneixement en diversos formats i, pel què fa a les llengües estrangeres, l'emoció, l'interès, la curiositat, la sensibilització, la participació, la necessitat d'expressió....
Incidírem en això de l'emoció: una llengua és comunicació, és experiència i és vivència. I tota vivència té una càrrega considerable d'emoció. En sentírem prou d'emoció, l'últim dijous de trimestre a l'aprenanglés de 4 anys! Tanta que en alguns moments aquella classe tan especial pareixia l'hora de pati... tanta espontaneïtat, tanta energia a estones un poc descontrolada, tantes ganes de ser el màxim protagonista... Però això a mi, com a part responsable de l'experiència, em sembla una conseqüència directa de com nosaltres vivim les classes, alumnes i mestra plegats, amb emoció! Ja ho anireu veient amb el temps com n'és de positiva aquesta actitud de fons.
We were happy, excited but also a bit nervous, last day.
And you, how did you feel?
(En la imatge vèiem Les set cabretes i el llop en anglès, una història que ells ja coneixíen des de ben menuts i que ara volien representar en anglès. Motivació no els en faltava).
